“1.000 maneres de viure”

Al món no hi ha dues persones iguals. Hi ha llargues llistes de “semblances raonables”, fins i tot es diu que totes les persones tenen algun doble en algun lloc del planeta, i no ens oblidem dels casos de bessons idèntics. Tot i així, cada persona és única, original i irrepetible. 

Tu, jo, els nostres éssers estimats… mereixem un record especial com el que ofereix l’assegurança de defunció. Abans era una assegurança “trista”, l’anomenàvem “la dels morts”. Els temps l’han transformat en un àgil “tot terreny” que ret homenatge a la història d’una vida. Com? Mantenint les garanties de sempre i vestint-se a la moda. Per exemple: 

  • Dissenyant altres tipus d’enterraments: sostenibles, incineracions… 
  • Obrint-se a totes les religions: cristians, laics, islàmics, orientals… 
  • Permetent el “testament en línia” (per telèfon o Internet) amb signatura davant de notari i assistència d’un advocat. 
  • Gestionant l’“empremta digital” amb eliminació de la nostra vida social-virtual a les xarxes socials i Internet. 
  • I mentrestant… assistència jurídica, assistència en viatge, assistència mèdica, assistència psicològica, serveis dentals, ajuda a domicili, amb opcions per a “singles”, “sènior” o, fins i tot, plans familiars.  

Un bon homenatge de comiat 

La cerimònia, el record, celebrar la vida, agrair haver-nos conegut. Avui, ja no són necessàries les ploramorts, ens podem acomiadar, i ho hem de fer, de la manera com la persona que se’n va ho hauria volgut. Pot ser amb un bon sermó del rector de tota la vida, però també pot ser una reunió d’amistats i familiars al voltant d’un arbre per rememorar anècdotes. O, fins i tot, que una xaranga acompanyi el fèretre en un cotxe de cavalls.  

Anar-se’n tal com es va viure. Que et celebrin les persones que et van acompanyar en vida. La resta de coses no són importants, perquè de la part seriosa, ja se n’ocupen les assegurances. T’ajudem a triar bé.